Popular books

Jaume Cabré

Faules de mal desar

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles».<

Jaume Cabré

Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.<

Jaume Cabré

La història que en Roc Pons no coneixia

Ah, si en Roc Pons hagués estudiat història! No s’hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní, surt de casa seva una tarda d’estiu i, després de voltar una estona llarga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d’una manera molt estranya… En Roc no pot creure’s el que està veient.<

Jaume Cabré

Les incerteses

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.<

Jaume Cabré

Les veus del Pamano

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.<

Jaume Cabré

L’ombra de l’eunuc

Durant un sopar amb la Júlia, Miquel Gensana, que se sent incòmode amb el seu present, gira els ulls enrere. El seu pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l’opció de la violència política, la veritat oculta d’una llarga història familiar, el paper de l’art i la música en la nostra vida… Jaume Cabré integra amb tota naturalitat, a L’ombra de l’eunuc, una crònica del final del franquisme, la investigació d’una nissaga, una poderosa història sentimental i una novel·la d’intriga. Tot en una única i ambiciosa obra travada amb mà d’artista.<

Jaume Cabré

Senyoria

Senyoria té com a protagonista don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, un home poderós, influent, que ha lluitat per aconseguir un lloc destacat en la societat borbònica barcelonina de final del segle XVIII, i que no dubtarà a eliminar tot el que se li posi al davant per tal de conservar la seva posició. Un fet luctuós esdevingut temps enrere se li fa present quan res no en feia preveure l’aparició. A fi d’allunyar-lo, el jutge comet una terrible injustícia i es veurà acorralat per molts enemics seus. La novel·la transcorre en un moment de canvi a Catalunya, on es viu sota els efectes del Decret de Nova Planta, però es comencen a notar les conseqüències de la Revolució Francesa i els nous aires del moviment romàntic europeu.<

Jaume Cabré

Viatge d’hivern

Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.<

Jordi Cabré

Digues un desig

Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l’ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l’ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà? Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d’èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex: algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.<

Toni Cabré

Els camaleons també paguen

Una fabulació sobre la vida del monjo Bertold Schwarz, inventor de la pólvora de canó, i de les seves relacions amb la jerarquia eclesiàstica, el poder polític i les presons venecianes del segle XIV.<

Josep Maria Cadena

Opisso 1903-1912

¡CU-CUT!, setmanari d’humor i sàtira política, publicat entre 1902 i 1912 a Barcelona, és una de les capçaleres més brillants del periodisme català de tots els temps. Creat per el dibuixant Gaietá Cornet, autor del popular pagès amb barretina que representa la publicació, és un retrat de la realitat social i política d’aquells anys. OPISSO, llavors en els seus començaments com a dibuixant, fou un dels principals animadors del setmanari, i és en aquest llibre on es reuneixen per primera vegada els 456 acudits gràfics que l’artista concebí per a les seves pàgines. El periodista i crític d’art Josep Maria Cadena ofereix un detall tècnic i una contextualització històrica de cadascun d’ells, i aconsegueix un llibre que combina la bellesa dels dibuixos, l’humor dels acudits i una aproximació al coneixement de l’època d’ara fa cent anys.<

James M Cain

Doble indemnització

Tots els assassins que treballen a sang freda confien que no seran descoberts. Però Huff feia una mica més que confiar-hi: n’estava segur. Era un expert, coneixia les regles del joc que tantes altres vegades havia jugat al costat de la companyia d’assegurances. La combinació, doncs, era allò que se’n diu impecable. Però mai no se li havia acudit un detall elemental: que en un crim, la primera cosa que sobra és un còmplice. I el tenia. I quin còmplice! Per això tot va anar bé mentre no es van fer nosa. Però aleshores… La lluna.<

James M Cain

El carter sempre truca dues vegades

Durant els anys de la Gran Depressió, Frank Chambers, un home sense ofici ni benefici, para en un cafè de carretera perdut pel sud de Califòrnia. L’amo, un immigrant grec anomenat Nick, li ofereix una feina i Frank decideix acceptar-la després d’haver clavat una ullada a Cora, l’atractiva esposa de Nick. Ella aguanta una vida avorrida i aïllada a canvi de la seguretat econòmica que li dóna el marit, però la relació apassionada que estableix amb Frank li fa més insuportable la situació… L’argument d’aquesta novel·la negra convoca passions desbordants, cobdícia compulsiva, mentida il·limitada i un destí infranquejable, el material amb què James M. Cain ha perviscut com un dels referents d’una literatura que resisteix com poques el pas del temps.<

Paul Cain

Sense fre

Ambientada a la Costa Oest i centrada en el món dels gàngsters, Fast One toca nombrosos temes típics de l’època: l’alcohol, les drogues, el joc, la boxa, el cabaret i les relacions íntimes entre polítics, periodistes, policies i líders del crim. En aquest context, el jugador i aventurer protagonista, llançat a un destí tràgic, apareix com un clàssic tough guy, un «dur» a mig camí entre l’ètica i la manca d’escrúpols. Heroi de guerra a França, retornat al seu país amb un munt de medalles, una commoció cerebral i una dependència de la morfina, explica que «tot això ha quedat liquidat». «Les medalles també?», li pregunten. I diu que sí: «L’Estat les ha guardades en memòria del meu primer processament».<

Àlvar Caixal

Les llavors del silenci

En un petit poble del sud d’Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d’Aragó la primavera del 1938. Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell amargat i solitari amb qui no es parlava des de feia anys. La troballa d’uns papers amagats a la casa familiar i un seguit de fenòmens insòlits l’impulsen a investigar les obscures llavors del silenci que durant anys ha ofegat el dia a dia de la seva família. A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002, Les llavors del silenci es desplaça en un recorregut gairebé detectivesc pel passat i el present de dues famílies marcades per la guerra i reflexiona sobre la identitat, la culpa i el sentit íntim de tot allò que anem deixant enrere.<

Ramon De Calasanz

Històries inconnexes

Històries inconnexes és una col·lecció de relats curts, d’entre dues-centes i dues mil paraules. Trobem en ells una temàtica diversa: evoquen sentiments, situacions, vivències, reflexions i, de vegades, només són una ficció, una història amb alguna lliçó subjacent, o simplement, pur entreteniment.<

Pere Calders

La glòria del doctor Larén

La glòria del doctor Larén és una faula sobre la relativitat del bé i del mal; tot depèn de qui s’ho mira i des de quin punt de vista —ideològic, moral, cultural— ho fa. Es tracta sens dubte d’un Calders molt divertit i ple de sarcasme, que calia recuperar.<

Pere Calders

L’ombra de l’atzavara

L’ombra de l’atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic, no pas com ho faria un relat documental, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l’emoció que només podem trobar en les grans novel·les. El protagonista és un humil català que treballa en una editorial i passa les estones lliures entre la segona família que és el Centre Català de Mèxic per a ell, i la seva dona, amb qui es fan la vida impossible.<

Pere Calders

Tots els contes

L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.<

Pere Calders

Unitats de xoc

Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l’experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l’escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l’inapreciable prefaci que acompanya el llibre: «[Unitats de xoc és] el testimoni d’un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l’única condició —però ho és tot!— de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur».<

Erskine Caldwell

La ruta del tabac

Al voltant de l’antiga ruta del tabac, a les dunes, encara hi ha un grapat de famílies que viuen en cabanes de troncs mig enrunades. Alguns conreen cotó. A d’altres ja no els queda esma ni per a això. En la misèria, però, que els comerciants del voltant ajuden a perpetuar, persisteix l’amor a la terra, el primitivisme camperol, la negativa a adaptar-se al món modern. Obstinació, superstició —fatalisme, és clar— i fam. Les concepcions de la vida d’aquests personatges rudimentaris —tots simbòlicament tarats— traspuen en llurs actes i converses. L’humor —per què no?— que trobem a la majoria de les pàgines tradueix una natural absència de prejudicis. L’erotisme dels personatges, abundant, descarat i descrit amb naturalitat i una senzillesa sorprenent, esdevé l’obligada evasió dels problemes quotidians, però també la necessària relació entre éssers vivents que busquen un caliu d’humanitat.<

Enric Calpena

El primer capità

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. Però la il·lusió i determinació d’en Gamper per formar un bon equip, i fins i tot fundar un club, no té límits. I el novembre del 1899 el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit divers i cívic, on gent de tot arreu s’expressi lliurement i on tothom se senti barceloní. Un club que amb el temps ha aconseguit condensar els somnis, les il·lusions, les crispacions i les decepcions de tot un país. Una novel·la que ressegueix les implicacions entre la història de Catalunya d’inicis del segle XX i els inicis del Barça, dos temes centrals d’interès, i alhora amb les llums i ombres d’uns personatges pioners tan decisius com Hans Gamper.<

Enric Calpena

Barcelona. Una biografia

La Barcelona que avui coneixem, que rep set milions i mig de turistes l’any i que és coneguda i elogiada a tot el món per la seva capacitat creativa i el seu esperit innovador (la Nova York europea) i per la seva capacitat industrial i el seu rigor i seriositat en els negocis fruit de les dinàmiques internes de més de 2000 anys d’història i del dia a dia dels seus successius habitants. Els somnis i ambicions, les necessitats i les esperances, les lluites i les derrotes de la gent que des del neolític ha habitat i construït Barcelona han modelat la ciutat, adaptant-se a les noves circumstàncies i reinventant-la en cada època. Barcelona. Una biografia dóna compte d’aquest flux dinàmic del temps i de la història. La crònica d’una ciutat, la seva història a través del temps com un organisme viu en continua evolució. L’èpica d’una ciutat a la vora del Mediterrani que s’ha forjat amb comtes, guerrers o reis i amb manobres, comerciants, fabricants, arquitectes, dissenyadors i emprenedors de tota mena.<

Enric Calpena

El dia que Barcelona va morir

«L’any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s’havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s’ho van emportar els assaltants». Tot això va passar el dia que Barcelona va morir… Ipso die quando Barchinona interiit… El visir Almansur avança amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L’experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sàvia vescomtessa vídua Geriberga, l’intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Però potser la desgràcia que s’apropa a les muralles és només una prova que l’Anticrist està a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.<

Enric Calpena

Memòria de sang

Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuan. El nostre heroi, Joan Gort, passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, allistant-se dins dels Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugrañes, qui vol aconseguir per sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant. El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. La història d’un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.<

Italo Calvino

El vescomte migpartit

En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament al·legòric sobre la condició de home contemporani, sempre «alienat», mutilat, impossibilitat d’assolir la integritat? Les invencions de Calvino, com ja ens ha demostrat en altres obres, s’obren a un gran ventall de significats.<

Italo Calvino

El baró rampant

Un bon dia, el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, sortí al jardí i grimpà a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, això havien estat ganes de no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des de sobre, el comprengué millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l’amor —també entre les branques—, esdevingué un gran pensador. Es cartejava amb els filòsofs Voltaire i Rousseau. Les seves idees avançades el convertiren gairebé en un líder polític del seu país. Evidentment, gaudia d’una posició molt favorable per a influir sobre la història del seu temps.<

Italo Calvino

El cavaller inexistent

«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor». Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El cavaller inexistent. La sàtira de Calvino ens afecta directament, interessa l’home d’avui, perquè les situacions que hi descriu són ben actuals. I és que enmig dels fets grotescos, de batalles, duels i naufragis, no tardem a descobrir la seva força: una moral activa i una actitud irònica i melangiosa, una aspiració a la plenitud de la vida, a la humanitat total.<

Italo Calvino

Les cosmicòmiques

Les cosmicòmiques és un recull de contes fantàstics escrits en clau d’humor, protagonitzats per Qfwfq, un personatge difícil de definir perquè és tan vell com l’univers i ningú no sap ben bé qui és, ni tan sols si és un home. Si la ciència-ficció normalment ens situa en un temps futur, les narracions de Les cosmicòmiques es remunten a un passat remot.<

Italo Calvino

Palomar

«Esta sabia y conmovedora novela de Italo Calvino encierra en su brevedad y aparente sencillez una hondura sutil que solamente los grandes maestros son capaces de transmitir» (Corriere della Sera).Del mismo modo que el observatorio que lleva su nombre, el señor Palomar mira y analiza el mundo. El señor Palomar observa y piensa, entre la aparente no actividad y la enorme actividad interior, que se traduce en evolución del pensamiento acerca del mundo. Las experiencias de Palomar consisten en concentrarse en pequeños objetos y fenómenos a través de cuyo minucioso análisis encontrará una relación entre el objeto y el universo, o entre el yo y el universo, porque éste se refleja, se verifica y se multiplica en todo lo que nos rodea. Todo es lo mismo y todo forma parte de lo mismo. El mar, el cielo, las estrellas, un prado, un pequeño queso en la estantería de un supermercado, el mármol ensangrentado de una carnicería encierran en ellos mismos todas las preguntas sobre la existencia. El itinerario de Palomar hacia la sabiduría recrea una historia en la que la anónima vida del protagonista se eleva como ejemplo del vertiginoso viaje interior que muy pocos osan realizar.<

Italo Calvino

Si una nit d’hivern un viatger

Si una nit d’hivern un viatger explica les vicissituds d’una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector —el Lector— i una lectora —la Lectora— i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s’ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.<

Andrea Camilleri

La forma de l’aigua

Un conegut polític i empresari apareix mort a l’interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d’un atac de cor després d’haver mantingut relacions íntimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no se’n refia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa descobrir la trama sexual i política que s’amaga darrera del presumpte crim.<

Andrea Camilleri

El gos de terracota

El comissari Montalbano descuida una investigació de trafic d’armes flagrant per ocupar-se d’un enigma aparentment sense resposta. Com pot ser que dos cadàvers dormin cinquanta anys abraçats sense que ningú els desperti? I què simbolitzen la gerra plena de monedes, el càntir i el gos de terracota trobats al seu costat? Andrea Camilleri ens transporta a la ciutat imaginària de Vigata per recrear la Sicília d’avui, un món de profundes arrels rurals que vol adaptar-se a la modernitat a cops de mitra i delacions. Una vegada més, el comissari Salvo Montalbano, que ha fascinat a Itàlia i ha fet famós Andrea Camilleri, lector impenitent de les peripècies de Pepe Carvalho i amant com ell de la cuina ben feta, ens guia pas a pas en el seu recorregut per la màfia i ens meravella resolent un dels casos més enigmàtics de la història de Sicília.<

Andrea Camilleri

El lladre de pastissets

Un assassinat dins d’un ascensor, una tunisiana molt bonica que és més que una senyora de fer feines, un conflicte costaner i, sobretot, un lladre de pastissets molt espavilat són els elements que, al llarg de la novel·la, donaran forma a aquesta història —detectivesca fins al moll de l’os— sortida de la veu genuïnament siciliana d’Andrea Camilleri. Qui s’encarregarà de treure l’entrellat de tot aquest embolic? Doncs, evidentment, Salvo Montalbano, el cèlebre comissari de la Vigata fictícia que tant ha captat l’atenció dels lectors. Amb El lladre de pastissets, una vegada més tenim l’oportunitat de conèixer i viure el món corrupte de la Sicília més profunda.<

Andrea Camilleri

La veu del violí

Els peixos grossos de Montelusa són tots a la presó, però els grossíssims continuen al seu lloc. Michela Licalzi, una jove rica de Bolonya, apareix assassinada a la seva torre de Montelusa sense les joies ni la roba interior que portava. El comissari Montalbano és el primer de descobrir l’homicidi i engega les investigacions abans que li ho demanin. Montalbano està a anys llum dels detectius que fan servir un mètode científico-deductiu en les seves perquisicions policials. Intuïtiu, culte i amant de la bona cuina, resol els casos que se li presenten d’una manera ben peculiar: no interroga, conversa; de les seves indagacions en surten petites històries de poble, confessions entranyables, retrats magnífics de la gent de Montelusa. Però aquesta vegada, per culpa d’un violí, el comissari sentirà trontollar dins seu la fibra —o la corda— més íntima…<

Andrea Camilleri

Un mes amb Montalbano

El comissari Salvo Montalbano viu i treballa a Vigata, la població siciliana on tenen lloc la major part de les seves investigacions. Acompanyem el comissari durant trenta dies de feina i al llarg d’una trentena de casos. El mostrari de delictes és ben divers (suïcidis, estafes, vendettas…) i a vegades Montalbano arriba massa tard. La casuística és àmplia: són delictes d’amor, d’interessos mafiosos, d’ambició i d’exaltació; delictes comesos per joves i grans, homes i dones, gentils i maleducats, lascius i moralistes, cultes i ignorants. A totes aquestes aberracions s’hi contraposa la humanitat de Montalbano i el seu personalíssim estil, la seva moral fatalista i les virtuts que sempre l’acompanyen: la intel·ligència, la ironia, la pietat. En poc temps, el comissari Salvo Montalbano s’ha convertit a Itàlia en un fenomen popular, entranyable com els detectius Carvalho o Maigret, un personatge tan viu com una persona del carrer.<

Andrea Camilleri

L’excursió a Tindari

L’assassinat d’un noi de vint anys, Nenè Sanfilippo, al portal de casa seva, i la desaparició d’un matrimoni d’avis, els Griffo, que viuen al mateix edifici que Nenè, inicien una investigació en mans de Salvo Montalbano, el conegudíssim comissari de la Vigata imaginària. Tant Sanfilippo com els Griffo passaven desapercebuts per gairebé tot el veïnat de l’escala, llevat d’algunes nits boges del jove Nenè amb una noia que no sempre era la mateixa. A més, tant el jove com el matrimoni disposaven d’una butxaca tan plena, que despertaria sospites a qualsevol amb una mica de mal ull. Unes cintes de vídeo molt compromeses, un cirurgià de renom amant empedreït de bones obres d’art, i molt cares, un estable mig abandonat i, com sempre, la màfia omnipresent són els elements que configuren aquesta història tan siciliana, plena d’intriga, de l’autor més llegit de la Itàlia dels nostres dies.<

Andrea Camilleri

L’olor de la nit

El conegudíssim comissari Salvo Montalbano té un nou enigma per resoldre: la mort d’un mag de les finances sicilià que enganyava els qui es deixaven enganyar robant-los tots els estalvis. La veritat és que es tracta d’un cas poc freqüent, ja que el cadàver no apareix fins més tard. Tot comença quan el comptable Emanuele Gargano, de quaranta anys i tan ben plantat que sembla un dandy sortit d’una pel·lícula americana, i el seu empleat s’esfumen de cop i volta; s’han endut els diners de mig Vigata i rodalia. Dos anys abans, Gargano s’havia presentat a Vigata per promoure el que ell anomenava «el ressorgir econòmic d’aquesta estimada i malaurada terra nostra». En realitat és una bona estafa, però hi ha un munt d’elements més aviat obscurs. Montalbano buscarà la resposta als grans dubtes que li ronden pel cap en la memòria de qui coneixia i freqüentava el desaparegut. Però, de fet, la solució del misteri és en una altra banda: al fons del mar, just a sota d’un precipici.<

Andrea Camilleri

Un gir decisiu

La investigació més dura del famosíssim comissari sicilià, Salvo Montalbano, comença amb un cadàver anònim pescat per casualitat en alta mar. Se’l troba Montalbano mentre neda, trist i deprimit, després d’una nit d’insomni. Fets recents de suposada corrupció política i la dura repressió policíaca a Gènova, que ha acabat amb un mort, fan que se senti profundament traït i que estigui considerant, molt seriosament, dimitir del seu càrrec. I el cadàver anònim, destinat a ser arxivat com un ofegat més sense identificar, acaba de fer-lo sentir més crític i escèptic que mai. És en aquest moment tan difícil que el comissari es veu immers en una obscura indagació, tot un repte que el portarà a investigar les xarxes mafioses que trafiquen amb els immigrants clandestins i a descobrir els enormes interessos econòmics que s’amaguen darrere.<

Andrea Camilleri

La paciència de l’aranya

Després que Un gir decisiu el deixés malmès a l’hospital, Montalbano —el comissari sicilià més famós de la literatura— es troba ara tancat a casa, recuperant-se, malhumorat, melangiós i resignadament cuidat per la seva eterna promesa. En l’atmosfera anodina de la casa irromp una trucada del fidel Catarella: s’ha trobat, abandonada en una carretera, la vespino d’una joveneta de Vigata. Tot apunta a un segrest, però de seguida es farà evident que la veritat és més complexa. L’oncle de la noia és el proper candidat a les eleccions municipals pel partit del govern, Progresso Italia, i per aquí pot anar el xantatge… Com qui desfà lentament una tela d’aranya, el comissari Montalbano aconseguirà desfer l’embolic d’un delicte subtilment perpetrat per l’odi, en una novel·la policíaca atípica, sense morts. Silenciar el seu final és obligatori…<

Our ads partner

Choose a genre